Charlie Hebdo

Revista satírica francesa.

Fou fundada el 1969 amb el nom de Hara-Kiri i des de l’inici destacà per una gran causticitat, que feu de l’ordre establert, sobretot la política i la religió, el blanc de les seves sàtires. El 1970 fou suspesa per la publicació d’un fals anunci de mort del general De Gaulle. Represa pocs mesos més tard amb el nom actual, entre el 1981 i el 1992 se n’interrompé la publicació. L’any 2006 reproduí les portades de la revista danesa Jyllands-Posten amb la caricatura de Mahoma, fet que li valgué dures crítiques de sectors musulmans. Acusada de racisme pels imams de París, els tribunals donaren la raó a la revista emparant-se en la llibertat d’expressió. El 2011 fou objecte d’un atemptat i, com a resultat de la continuació de les crítiques a l’islam, nombroses escoles i legacions de França en països musulmans hagueren de tancar.

El 7 de gener de 2015 dos homes armats irromperen a la redacció de la revista, a París, i assassinaren 12 persones, entre les quals hi havia l’editor en cap. Durant els dos dies següents tingué lloc la recerca dels sospitosos, un dels quals es lliurà a la policia, i una agent de policia morí de resultes dels trets d’un franctirador. El dia 9 foren morts per la policia els dos altres autors de l’atac, dos germans, un d’ells vinculat a xarxes de reclutament de gihadistes a França. Els atemptats comportaren de manera immediata una reacció de solidaritat internacional que es posà de manifest en una multitudinària manifestació a París (1,5 milions de persones) presidida per caps d’estat i de govern, especialment europeus. Només una setmana després de l’atemptat tornà a publicar-se un nou número de la revista amb una portada amb la caricatura de Mahoma, acompanyada de les llegendes “Jo soc Charlie” i “Tot ha estat perdonat”. L’atemptat fou reivindicat una setmana després per una branca d’Al-Qā‘ida al Iemen, i altres organitzacions terroristes islamistes, com ara Estat Islàmic, celebraren l’atac. El setembre del 2016 la revista fou objecte de dures crítiques, acusada de mofar-se de les prop de 300 víctimes del terratrèmol de la ciutat italiana d’Amatrice que tingué lloc el mes d’agost.

El 16 de desembre de 2020 es feu públic el veredicte del judici, iniciat el 2 de setembre, contra els còmplices de l’atemptat. Els catorze acusats, tres dels quals fugits i sobre els quals requeia una ordre de crida i cerca, foren condemnats a penes d’entre quatre anys de presó fins a dues condemnes de trenta anys (una en absència de l'acusat) i una cadena perpètua (també en absència). Sis de les onze sentències dels acusats presents no es consideraren delictes de terrorisme. El judici estigué envoltat de tensions que afectaren les relacions de la ciutadania amb la comunitat musulmana de França, i fins i tot tingué repercussions internacionals: poc abans de concloure el judici, fou assassinat un docent que havia mostrat les caricatures a classe. Les crides del president Macron a preservar els valors laics i republicans reberen una resposta hostil dels governs i d’organitzacions religioses d’alguns estats oficialment islàmics.