i Consulta del 9 de novembre | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Consulta del 9 de novembre

Sinònim 9N
Sinònim 9N
Celebració de la consulta del 9N a Lleida
©  Josep Ma Cúrria / Assamblea Nacional
ciències polítiques polít
Consulta sobre l’estatus polític de Catalunya celebrada el 9 de novembre de 2014.

Té l’origen en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, constituït al Parlament de Catalunya el 26 de juny de 2013 i subscrit per la majoria dels partits polítics amb representació a la cambra (CiU, ERC, IC-V-EUiA i CUP) i una cinquantena d’entitats, institucions i organitzacions de la societat civil, al qual s’adheriren posteriorment més de 1.500 entitats catalanes. En el document que en resultà, es reclamava l’exercici del lliure dret a decidir del poble català per mitjà d’una consulta. La pregunta i la data de la consulta foren anunciades el 12 de desembre de 2013 pel president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas. La pregunta, de fet, n’incloïa dues: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” i, en cas de resposta afirmativa, “Vol que aquest Estat sigui independent?”. La data fou fixada per al 9 de novembre de 2014.

Prèviament, el Parlament de Catalunya establí el marc legal aprovant, el 19 de setembre de 2014, la Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana, i el 27 del mateix mes el president Artur Mas signà el decret de convocatòria de la consulta, que el govern espanyol impugnà dos dies després, juntament amb la llei, al Tribunal Constitucional, el qual, en acceptar a tràmit el recurs, la suspengué automàticament. Com a resposta, el president de la Generalitat anuncià el 14 d’octubre una consulta alternativa, que qualificà de “procés participatiu” i de caràcter no definitiu, després de la qual s’haurien de celebrar eleccions plebiscitàries. Novament impugnada pel govern espanyol i suspesa (4 de novembre), en ambdós recursos el govern espanyol argumentà que la consulta s’apropiava de competències de l’Estat que la convertien en un referèndum encobert. Posteriorment, el govern espanyol també prohibí la campanya d’informació als mitjans públics. Finalment la consulta es dugué a terme i fou tolerada (bé que qualificada d’il·legal). La Generalitat traspassà el protagonisme a la societat civil, encara que cedí locals de la seva titularitat (bàsicament centres d’ensenyament). Davant les amenaces de sancions als funcionaris, hom convocà uns 40.000 voluntaris, els quals dugueren a terme el registre de participants (que s’efectuà en el mateix moment de la votació atesa la negativa de l’Estat a cedir el cens), la supervisió i el recompte de vots. Hom hi inclogué els majors de 16 anys i els residents a Catalunya amb documents acreditatius. Hom activà també 19 punts de votació a l’estranger.

Amb una participació de 2.305.290 persones (equivalent al 43% del cens en les eleccions europees del maig del 2014), els resultats foren els següents: Sí-Sí: 1.861.753 vots (80,76%); Sí-No: 232.182 (10,07%); Sí-Blanc: 22.466 (0,97%); No: 104.772 (4,54%); Blanc: 12.986 (0,56%); i altres: 71.131 (3,09%). La participació a l’estranger fou de 13.573 persones. Notable per l’absència d’incidents, la consulta fou supervisada per un grup d’observadors internacionals i tingué un considerable ressò en els mitjans internacionals. El 22 de desembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admeté a tràmit diverses querelles presentades contra el president Mas i les conselleres Irene Rigau i Joana Ortega, per una presumpta desobediència de la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre per la qual se suspenia la consulta. El 25 de febrer de 2015 aquesta mateixa instància judicial declarà també anticonstitucional la Consulta del 9 de novembre i dos preceptes de la llei de consultes i, el 12 de juny, els preparatius de la Generalitat en el procés participatiu i la mateixa votació del 9-N. A aquestes querelles cal afegir-hi la concessió del suplicatori del Congrés de Diputats el novembre del 2016 per tal de que el Tribunal Suprem processés el diputat Francesc Homs, també acusat per presumpta prevaricació, desobediència i malversació en la consulta, durant la qual ocupava els càrrecs de conseller de Presidència i portaveu del govern de la Generalitat. El març del 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnà per un delicte de desobediència Artur Mas a dos anys d’inhabilitació i a una multa, Joana Ortega a un any i nou mesos d’inhabilitació i a una multa, i Irene Rigau a un any i sis mesos d’inhabilitació. El mateix mes, Homs fou condemnat a una multa i a 11 mesos d’inhabilitació, que determinà la seva expulsió del Congrés dels Diputats. El novembre del 2018 el tribunal de comptes condemnà Mas, Rigau, Ortega, Homs i sis persones més al pagament de 4,9 milions d’euros per les despeses de la consulta. La consulta del 9 de novembre és considerada un precedent del Referèndum de l’1 d’octubre.  

Llegir més...