Fou descobert el 1969 pels astrònoms soviètics Klim Čurjumov i Svetlana Gerasimenko a partir d’una fotografia del cometa 32P/Comas Solà. Posteriorment el seu pas ha estat observat des de la Terra els anys 1976, 1982, 1989, 1996, 2002 i 2009 i fotografiat pel telescopi espacial Hubble. La seva òrbita al voltant del Sol se situa entre una distància màxima de 840 milions de quilòmetres i una distància mínima de 180 milions de quilòmetres. Té una forma irregular d’entre 3 x 5 km i el núvol de gasos evaporats que es forma durant l’aproximació al Sol en fa difícil l’observació des de la Terra. El 67/P Čurjumov-Gerasimenko és objecte de la missió Rosetta, que el 13 de novembre de 2014 dugué a terme el primer aterratge d’un giny, el robot Philae, sobre la superfície d’un cometa. Entre altres contribucions, les dades enviades pel Philae permeteren descartar l’origen de l’aigua de la Terra a partir dels cometes, atès que la proporció de deuteri amb relació a l’hidrogen és molt més elevada que a la Terra. Un altre dels descobriments destacats del Philae fou el de la presència d’oxigen molecular abundant en el núvol gasós que forma l’atmosfera del 67/P. L’edat d’aquest oxigen (4.600 milions d’anys) podria qüestionar algunes de les teories més acceptades sobre la formació del sistema solar. El 30 de setembre de 2016 la missió Rosetta arribà a la fi amb la col·lisió controlada contra el cometa.
Fotografia del 67P/Čurjumov-Gerasimenko presa per la sonda Rosetta