Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on començà a actuar en grups de teatre universitari. S’incorporà a la companyia Windsor, dirigida per Adolf Marsillach, i debutà el 1957. Aquest any obtingué un gran èxit substituint Empar Soler Leal a Harvey, que coprotagonitzà amb Marsillach. Formà companyia teatral pròpia (1965-67), en la qual també actuà. Participà en una gran quantitat de muntatges, sobretot a Madrid, i fou una de les actrius teatrals de l’Estat espanyol més ben considerades, com li fou reconegut amb nombrosos guardons, entre els quals hi ha el premi Ercilla a la trajectòria (2004), la Medalla d’Or al mèrit en les belles arts (2011) i els premis Fotogramas de Plata (2011) i Max de teatre (2012) per la interpretació del personatge de Violet a Agosto, versió castellana de l’obra de Tracy Letts.
El 1957 debutà en el cinema amb Rapsodia de sangre, d’Antonio Isasi Isasmendi. Participà en una vintena de pel·lícules, entre les quals cal destacar El bosque animado (1987), de José Luis Cuerda; Las cosas del querer (1989), de Jaime Chávarri; Boca a Boca (1995), de Manuel Gómez Pereira; Siete mesas de billar francés (2007), de Gracia Querejeta, per la qual obtingué el premi Goya a la millor actriu secundària, i Maktub (2012), de Francisco Arango. També participà en un gran nombre de sèries de televisió: a més de diverses actuacions en el teatre televisat d’Estudio 1, cal esmentar 7 vidas (1996-99, premi Fotogramas de Plata a la millor actriu de televisió i quatre premis de l’Academia de Televisión els anys 2000, 2001, 2003 i 2004) i El internado (2007-10).