Procedent d’una família de propietaris rurals arrelada a la comarca d’Osona i de tradició carlina, el seu avi, Lluís Vila i d’Abadal (Vic 1892 – Barcelona 1937), milità a Acció Catalana i fou un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), i el seu pare, Marià Vila d’Abadal i Vilaplana (Vic 1921), fou diputat al Parlament de Catalunya per aquest mateix partit dins la coalició Convergència i Unió (1980-84).
Enginyer tècnic agrícola, ha estat president del Consorci Forestal de Catalunya (2000-02 i 2006-10). Inicià la trajectòria política a l’Ajuntament de Vic com a regidor de medi ambient i de fires i mercats (1987-95). El 2007 en fou elegit alcalde per CiU (reelegit el 2011). En aquest càrrec, en el qual cessà després de completar el segon mandat (2015), s’enfrontà a l’ascens del partit d’ultradreta Plataforma per Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya (2010-12), s’erigí dins d’UDC com el líder del sector més partidari de la independència de Catalunya, posició que materialitzà com a principal impulsor de l’Associació de Municipis per la Independència (desembre del 2011). S’enfrontà per aquesta qüestió al president d’UDC Josep Antoni Duran i Lleida en el congrés del maig del 2012, en el qual fou derrotat, cosa que en precipità la baixa del partit el mateix any. L’octubre del 2013 presentà el Moviment Democràtic Català, plataforma de suport a la independència des del municipalisme i el territori català de fora de l’àrea metropolitana. El juliol del 2015 fou rellevat al capdavant de l’AMI per Carles Puigdemont. El novembre del 2016 fou elegit president del consell nacional de Demòcrates de Catalunya en successió de Joan Rigol, però el desembre del 2018, al capdavant de la seva formació, Moviment Demòcrata de Catalunya, protagonitzà una escissió al partit del qual havia estat cofundador.