Charlotte Rampling

(Sturmer, Essex, 5 de febrer de 1946)

Charlotte Rampling (2009)

© Nicolas Genin

Actriu anglesa.

Filla d’un campió olímpic de mig fons i alt comandament de l’OTAN, s’educà en escoles exclusives a França i Anglaterra. Mentre feia de model fou contractada per Richard Lester per a actuar a The Knack (1965), inici de la seva carrera cinematogràfica, en la qual ha interpretat sovint personalitats torturades. Aconseguí un gran ressò amb les actuacions a La caduta degli dei (1969), de Luchino Visconti, i, sobretot, a Portiere di notte (1974), de Liliana Cavani, on interpretava una supervivent d’un camp de concentració nazi que coincideix amb el seu antic guardià. Posteriorment ha actuat, entre moltes altres pel·lícules, a Zardoz (1974), de John Boorman; Farewell, My Lovely (1975), de Dick Richards; Stardust Memories (1980), de Woody Allen; The Verdict (1982), de Sidney Lumet; Max Mon Amour (1986), de Nagisa Oshima; Mascara (1987), de Patrick Conrad; La femme abandonnée (1992), d’Édouard Molinaro; Hammers Over the Anvil (1993), d’Ann Turner; Sous le sable (2000, premi César a la millor actriu 2002 ) i Swimming Pool (2003), de François Ozon; Lemming (2005), de Dominik Moll; Melancholia (2011), de Lars von Trier; The Eye of the Storm (2011), de Fred Schepisi; I, Anna (2012), de Barnaby Southcombe; Restless (2012), d’Edward Hall; 45 Years (2015), d’Andrew Haigh, que li valgué l’Os de Plata del Festival de Berlín a la millor actriu; Sculpt (2016), de Lois Gréard; Assassin's Creed (2016), de Justin Kurzel; The Sense of an Ending (2017), de Ritesh Batra; Hannah (2017), d’Andrea Pallaoro, amb la qual aconseguí la copa Volpi del Festival de Venècia; Euphoria (2017), de Lisa Langleth, i Red Sparrow (2018), de Francis Lawrence. Ha actuat en sèries de televisió, entre d’altres, Dexter (2006-13) i Broadchurch (2015). L’any 2001 rebé un César honorífic.