i David Verdaguer | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

David Verdaguer

Cinematografia    Teatre
teatre teat i cinematografia cin
Actor.
Girona, Gironès, 18 de setembre de 1983

Diplomat al Col·legi de Teatre de Barcelona (2001-04), el 2001 cofundà la companyia El Nacional No Ens Vol, en tots els muntatges de la qual participà, i des del 2014 és membre fundador de La Kompanyia Lliure, adscrita al Teatre Lliure. Ha actuat, entre moltes altres obres, a La síndrome de Bucay (2009), de Joan Gallart; La doble vida d’en John (2010), de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer; La revolució no serà tuitejada (2013), escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró; Frank V (opereta d’una banca privada) (2015), de Friedrich Dürrenmatt, sota la direcció de Josep Maria Mestres; Molt soroll per no res (2015), de W. Shakespeare, i Un cop l'any (2017), de Bernard Slade, totes dues dirigides per Àngel Llàcer. És també una actor habitual en sèries i programes d’humor televisius (El cor de la ciutat, Ventdelplà, Alguna pregunta més?, Crackòvia, Les coses grans, La embajada, Nit i dia, etc.). El 2014 debutà en el cinema a 10.000 km, de Carlos Marqués-Marcet, film que li valgué el premi Gaudí 2015 al millor actor protagonista, guardó que tornà a obtenir el 2018 per l'actuació a Tierra firme (2017), del mateix director, i pel qual rebé també un premi Sant Jordi. A les ordres de Marqués-Marcet ha interpretat també 13 dies d'octubre (2015). A banda, en cinema ha actuat a Requisitos para ser una persona normal (2015), de Leticia Dolera, No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas (2016), de Maria Ripoll, i Estiu 1993 (2017), de Carla Simón.

Data de revisió: 
2018-01-29
Llegir més...