Doctorada per l’Institut Pasteur de París, feu recerca postdoctoral als Estats Units, i els anys 2002-06 treballà a la Universitat de Viena. Posteriorment ha encapçalat un equip al Laboratori per a la Medicina d’Infeccions Moleculars (MIMS) a la Universitat d’Umeå (Suècia), projecte en col·laboració amb el Laboratori Europeu de Biologia Molecular. Des del 2013 dirigeix el departament de Regulació en Biologia de la Infecció del Centre Helmholtz de la Universitat de Hannover (Alemanya), on des del 2014 ocupa la càtedra Alexander von Humboldt. Ha centrat les seves investigacions en el camp de la regulació de l’ARN i ha contribuït a desenvolupar un nou sistema d’edició genòmica conegut amb el nom de CRISPR-Cas9, pel qual rebé el 2015 els premis Gruber i Princesa de Asturias de les ciències, i el 2020 el premi Nobel de química, tots tres compartits amb Jennifer Doudna.
Emmanuelle Charpentier
© Universitat d'Umeå