Debutà l’any 1947 al Teatre Victòria de Barcelona i formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo . En el cinema debutà a Fantasía española (1953), de Javier Setó, i aviat es convertí en un dels actors més sol·licitats del cinema espanyol de postguerra, sobretot en produccions de gènere còmic, per les quals fou més conegut.
D’entre un centenar llarg de títols en què participà, hom pot esmentar Mañana... (1957), de José María Nunes; La ciudad no es para mí (1966), de Pedro Lazaga; Amor a todo gas, (1969), de Ramón Torrado; El Love feroz (1975), de José Luis García Sánchez; La escopeta nacional (1978), de Lluis G. Berlanga; La colmena (1982), de Mario Camus; El año de las luces (1986), de Fernando Trueba; Espérame en el cielo (1988), d’Antonio Mercero, amb el qual aconseguí un premi Goya al millor actor de repartiment el 1989; Amanece que no es poco (1989), de José Luis Cuerda; Ho sap el ministre? (1991), de Josep Maria Forn; Un submarí a les estovalles (1991), d’Ignasi P. Farré; Todos a la cárcel, de Lluís G. Berlanga (1993); Historias de la puta mili (1994), de Manel Esteban; El cianuro... ¿solo o con leche? (1994), de José María Ganga, i Una pareja perfecta (1998), de Francesc Betriu.
Protagonitzà també la sèrie de televisió Tot un senyor (1998). Rebé els premis a la trajectòria Fotogramas de Plata (2009) i de la Unión de Actores de España (2014).