Filla del líder del partit d’ultradreta Front National (FN) Jean-Marie Le Pen, es graduà en dret (1990) i exercí en diversos tribunals de París. El 1998 s’incorporà als serveis jurídics de l’FN i fou elegida diputada per aquest partit als consells regionals de Nord-Pas-de-Calais (1998-2004 i 2010) i Illa de França (2004-10). Des del 2004 és diputada al Parlament Europeu (càrrec que revalidà el 2009 i el 2014). El 2011 rellevà el seu pare a la presidència de l’FN. El seu lideratge donà pas a una nova etapa ascendent del partit (el 2014, en ocasió de les eleccions al Parlament Europeu, fou la força més votada). Tot i ser denunciada d’instigació a la xenofòbia, les seves formes, molt menys radicalitzades i estridents que les del seu pare, la portaren a enfrontar-s’hi reiteradament, a suspendre’l de militància (maig del 2015) i a expulsar-lo del partit (agost), i contribuïren també a la creixent implantació del seu partit. El juny del 2015 encapçalà l’Europa de les Nacions i les Llibertats, primer grup d’ultradreta al Parlament Europeu. Anuncià la dimissió temporal com a líder de l’FN poc abans de la candidatura a les eleccions presidencials de l’abril-maig del 2017, en les quals fou derrotada per Emmanuel Macron en la segona volta. El juny del 2018 fou aprovada la seva proposta de canvi de nom del Front National pel de Rassemblement National (Reagrupament Nacional). En les eleccions presidencials del 2022, lluità de nou en segona volta contra Macron per la presidència del país, i encara que no sortí vencedora, assolí més del 41% dels vots.
Marine Le Pen