A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional. El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda. A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com ¡Vaya par de gemelas!, El último tranvía (per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987) o Celeste no es un color. En el cinema, bé que féu les primeres actuacions els anys cinquanta, no interpretà un paper protagonista fins el 1970, al film La tonta del bote, de Juan de Orduña, amb el qual obtingué una gran èxit. Fou també molt popular en sèries de televisió (Compuesta y sin novio, 1994, premi TP a la millor actriu; Hostal Royal Manzanares,1996-98, premi TP a la millor actriu el 1996 i el 1997). La seva trajectòria fou reconeguda amb un premi especial del jurat dels premis Ondas (1988), el Premio Nacional de teatro Pepe Isbert (2002) i el premi Antena de Oro (2003).
Lina Morgan