L’edifici
És una església molt transformada ja des d’època altmedieval. Presenta una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament sobrealçada, i un transsepte que només conserva el tram sud, ja que el nord l’ocupa una capella de planta quadrada, que en té una altra de més petita al costat, oberta a la nau amb un arc de mig punt. Un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral, corona el braç sud del transsepte. La nau és capçada a l’est per un absis semicircular que es correspon, estructuralment, amb l’arc presbiteral de l’interior de l’església. Aquest absis s’ha decorat amb una sèrie d’arcuacions cegues, disposades sota el ràfec de la teulada, i per les corresponents lesenes; tot plegat forma set plafons on se situen, alternativament, tres finestres de doble esqueixada. Al mur occidental s’obre la porta d’accés, precedida d’un porxo. La portada, d’arc de mig punt, respon a una tipologia ja gòtica, probablement feta entre els segles XV i XVI. A l’angle sud-oest es conserva el campanar, que no segueix la tipologia dels construïts a les esglésies de la vall. Es tracta d’un edifici producte de tres fases constructives. La primera, del final del segle XI o primer quart del segle XII, correspondria a la construcció de l’absis central i l’arc amb un pilar de secció circular de la capella nord. Una segona fase, posterior al 1123, seria la de la construcció de la nau i la part baixa del campanar. I una tercera fase, a partir del segle XVI, coincidiria amb les reformes del campanar, la porta i l’obertura de les capelles del costat nord.
La història
El primer esment del lloc és de l’any 1064, però gairebé no hi ha notícies documentals de l’església, fora d’alguna referència a una església de Sant Feliu. Se sap que després del conveni del 1140 va deixar de dependre del bisbat de Roda i passava a la diòcesi d’Urgell. Fins al segle XIV, però, no n’apareixeran notícies concretes, com a resultat de la visita pastoral del 1373. En la dècada dels setanta es va dur a terme una restauració considerable de tot el conjunt que va comportar, entre altres coses, l’enderroc de la sagristia nord i de la capella situada entre el transsepte i el campanar, la consolidació del campanar i la neteja dels murs interiors. L’any 2000 va ser inclosa entre les esglésies de la Vall de Boí declarades Patrimoni de la Humanitat.