L’edifici
L’església de Sant Pau d’Ovarra, situada fora del clos, completava el conjunt monàstic de Santa Maria d’Ovarra. La nau, única, té volta de canó, mentre que l’absis semicircular, cobert amb quart d’esfera, va precedit d’un profund arc presbiteral traduït a l’exterior, fet que provoca una gradació de volums des del cos de la nau fins a l’absis. La porta s’obre a la façana oest per mitjà d’un arc de mig punt i amb una arquivolta en gradació. La corona un crismó trinitari amb l’alfa i l’omega. En aquesta mateixa façana s’obre una finestra d’esqueixada simple, a diferència de les dues de la façana sud i la de l’absis, totes de doble esqueixada. El parament presenta un aparell molt ordenat, amb carreus escairats i polits disposats en filades uniformes i regulars, que palesa una obra acurada i ben construïda, de la plenitud del segle XII.
La història
No hi ha pràcticament cap referència històrica de l’església. Sembla que era l’església secundària, que acompanyava tots els grans monestirs, per a ús dels habitants de l’entorn i feia compatible el culte monacal amb el més senzill dels feligresos. Va ser restaurada els anys setanta.