L’edifici
L’església parroquial de Sant Feliu presideix una plaça que constitueix un magnífic mirador d’aquesta zona de la Vall. L’edifici actual respon a diferents etapes constructives, però conserva la nau d’època romànica tardana, probablement del final del segle XII o l’inici del segle XIII. Té planta basilical de tres naus, separades per quatre arcs formers per banda, coronats amb arcs de mig punt adovellats. Aquests arcs recolzen en uns pilars circulars, tret de les zones terminals, on s’uneixen a unes pilastres encastades al mur (a l’oest) i a uns pilars octagonals irregulars (a l’est). Una volta de canó de mig punt cobreix la nau central, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle, totes reforçades amb arcs torals. Els paraments els han obrat amb blocs de pedra, de mides irregulars però de forma generalment allargassada, ben treballats i disposats en filades horitzontals. Són notables alguns blocs que tenen més d’un metre de llarg, i d’altres, potser reaprofitats, decorats amb motius geomètrics, vegetals i zoomòrfics. L’interior s’il·lumina bàsicament amb finestres modernes. Les romàniques han estat cegades o bé modificades, però encara se’n veuen alguns, especialment a la façana sud, on destaca una llinda monolítica de finestral resseguida per un bordó i ornada per un escacat i uns entrellaços d’influència carolíngia. La porta d’entrada s’obre a la façana sud i constitueix un dels elements més interessants del temple. Consta de quatre arcs de mig punt adovellats, una mica irregulars. Recolzen sobre una imposta llisa i gruixuda que s’estén des de la llinda fins a excedir de bon tros l’arc exterior. Sota la imposta només es conserva una de les columnes que la devien suportar. El conjunt d’arcs és extradossat per una arquivolta, a manera de guardapols, decorada amb un soguejat i un escacat, motius que s’estenen a les impostes de les quals arrenca. Damunt de l’arquivolta hi ha un gran bloc centrat per la imatge d’un crismó i una estrella o roseta a cada banda, tots inscrits dins un cercle. El timpà de la portalada té la imatge del pantocràtor esculpida al centre, envoltat pels símbols dels quatre evangelistes, tots realitzats d’una manera rústega i amb un aire arcaïtzant. El Totpoderós apareix entronitzat, vesteix una túnica amb nombrosos plecs, té la testa coronada i mostra una gran severitat al rostre. El conjunt de la figura ultrapassa l’espai del timpà, de manera que el cap parteix un bordó que circueix la peça i els peus envaeixen la llinda. La manca d’un estudi compositiu previ fa que algunes figures s’hagin d’adaptar a l’espai deixat per les altres després d’haver estat esculpides i quedin desproporcionades. El conjunt presenta semblances amb el d’Era Purificacion de Maria de Bossost. A l’interior del temple es guarda una pica beneitera de grans proporcions, decorada amb paral·lelograms en baix relleu i semiesferes. El suport consta d’un nucli central envoltat per quatre columnetes amb la base i el capçal comuns. Cal destacar, així mateix, una pica baptismal de marbre decorada amb motius vegetals centrats per un animal monstruós i una figura femenina nua de posat grotesc. Totes dues piques daten, probablement, del segle XII o de l’inici del XIII. Finalment, al presbiteri octagonal hi ha quatre altars suportats per quatre tenants romànics, els quals presenten diferents elements de decoració, com ara un atlant, triangles juxtaposats, cilindres adossats a manera de columnetes, cercles i perforacions quadrangulars.
La història
L’església de Sant Feliu de Villac consta des del 1313. L’any 1280, la vila tenia 120 famílies i el 1390 hi residia l’arxipreste de la part inferior de la Vall. La capçalera del temple fou modificada, el 1824, amb un cos nou amb cimbori i llanternó de coberta piramidal.