Fill de Pierre Trudeau, primer ministre del Canadà (1968-79 i 1980-84). Graduat en llengua i literatura angleses a la Universitat McGill (1994) i en magisteri a la Universitat de la Colúmbia Britànica (1998), treballà en un centre d’ensenyament a Vancouver fins el 2002, any que inicià estudis d’enginyeria a la Universitat de Mont-real, que no acabà. Treballà també en mitjans de comunicació i fou membre del consell d’administració de Katimavik (2002-06), organització de voluntariat juvenil fundada pel seu pare. El 2008 guanyà pel Partit Liberal l’escó al Parlament, renovat el 2011. Líder del Partit Liberal des del 2013, en les eleccions de l’octubre del 2015 encapçalà la candidatura que retornà a aquest partit el govern del Canadà amb majoria absoluta (184 sobre 338 escons) després d’una dècada de govern conservador.
La seva acció de govern, fonamentada en una ambiciosa agenda progressista, restà disminuïda sobretot pel balanç en la política mediambiental (en la qual el Canadà és un dels estats més compromesos), amb l’aprovació de l’ampliació de l’oleoducte Trans Mountain Pipeline i el no assoliment dels objectius del COP21 de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Així mateix, també fou criticat per no implantar la reforma electoral promesa durant la campanya electoral. En canvi, fou reconeguda la compensació aprovada pel seu govern a milers d’indígenes pel fet d’haver estat separats de les seves famílies i adoptats per famílies d’origen europeu. En política exterior, mantingué fortes diferències amb el president nord-americà Donald Trump (tot i que el 2018 signà una reforma del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord a instàncies dels Estats Units) i, en canvi, una bona entesa amb la Unió Europea, amb la qual el Canadà signà un tractat de lliure comerç. Bé que perdé la majoria absoluta, en les eleccions federals de l’octubre del 2019 el Partit Liberal encapçalat per Trudeau es mantingué com el partit més votat amb 157 diputats.