Graduat en dret per la Universitat Pázmány Péter de Budapest (1944), vers la fi de la Segona Guerra Mundial desertà de l'exèrcit alemany i s'uní a la resistència antinazi. Després de la guerra, s'uní al Partit dels Petits Propietaris, un dels més votats en les eleccions del 1945, però la presa del poder dels comunistes poc temps després comportà la supressió de totes les formacions no addictes. Posteriorment treballà en oficis diversos i estudià agronomia, i participà en activitats de l'oposició clandestina anticomunista que culminaren en la revolta del 1956. Empresonat en la repressió subsegüent (1958), durant els set anys de captiveri aprengué anglès i protagonitzà una vaga de fam. Posteriorment treballà com a traductor de textos industrials i, de manera independent, traduí nombrosos autors de l'anglès, col·laborà en mitjans de comunicació i escriví algunes novel·les i narracions. El 1983 guanyà el premi Attila József, un dels més prestigiosos de la literatura hongaresa. Al mateix temps, continuà la seva activitat opositora amb la participació en el Fòrum Democràtic Hongarès (1987), i el 1988 fou cofundador del Comitè per a la Justícia Històrica, creat per a contrarestar la versió oficial de la revolta del 1956. Després de la caiguda del règim comunista, fou elegit diputat pel seu partit, l'Aliança dels Demòcrates Lliures, de tendència liberal, en les eleccions del març del 1990. El 4 d'agost fou elegit president pel Parlament, el primer elegit democràticament des de feia quaranta-dos anys, càrrec en el qual fou reelegit per a un segon mandat (1995-2000). President del PEN Club hongarès (1989-90), rebé nombrosos guardons del seu país i internacionals, entre els quals destaquen el premi Visió Europa (2000) a la construcció europea i el Premi Internacional Adalbert de la pau (2009).