i Alejandro Aravena Mori | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alejandro Aravena Mori

arquitectura arquit
Arquitecte xilè.
Santiago de Xile, 22 de juny de 1992

Graduat per la Universidad Católica de Chile el 1992, un any abans havia participat en l’exposició internacional d’arquitectura de la Biennal de Venècia. El 1993 estudià història i teoria de l’arquitectura a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia, i gravat a l’Accademia di Belle Arti di Venezia. L’any 1994 creà Alejandro Aravena Architects. Fou professor a la Universitat de Harvard (2000-05), on fundà l’estudi Elemental, juntament amb l’enginyer Andrés Iacobelli. La major part dels seus projectes estan localitzats al seu país, entre els quals sobresurten els equipaments de la Universidad Católica de Chile i el disseny del pla de reconstrucció urbanística de la ciutat de Constitución, afectada per un terratrèmol i un tsunami el 2010, on també projectà edificis individuals. Fora del seu país, al capdavant del seu estudi ha dut a terme, entre d’altres, els dormitoris de la Universitat St. Edwards, als Estats Units (2008), l’extensió del Museu d’Art de Basilea, Suïssa (2009), el complex d’habitatges de Monterrey, Mèxic (2009), la casa Etlin de São Paulo, Brasil (2009-10), la borsa de Teheran, Iran (2012) i la casa dels escriptors de Montricher, Suïssa (2014). És membre de nombroses societats acadèmiques i, entre el 2009 i el 2015, fou membre del jurat que atorga el premi Pritzker. Al capdavant del seu equip ha rebut distincions, entre els quals hi ha el Museum Designs 2005 pel Centre d’Innovació de la Universidad Católica de Chile, el premi del World Green Building Council (2014) i el premi Pritzker (2016). És autor de Los hechos de la arquitectura (1999), El lugar de la arquitectura (2002) i Material de arquitectura (2003).

Data de revisió: 
2016-02-08
Llegir més...