Núria Cadenes i Alabèrnia

(Barcelona, 18 de febrer de 1970)

Escriptora, política i activista política.

Vinculada de molt jove a l’independentisme, participà en la fundació del grup Maulets. El 1988 fou detinguda i empresonada en ser-li aplicada la llei antiterrorista, acusada de participar en un atemptat frustrat de Terra Lliure a una caserna de l’exèrcit. Després d’un llarg periple judicial i assistida per una intensa campanya de solidaritat, fou alliberada l’any 1992, absolta per falta de proves. Posteriorment exercí ocupacions diverses. El 1999 anà a viure a València i s’incorporà com a redactora de la revista El Temps. Continuà també l’activisme polític centrat en la consecució de la independència dels Països Catalans, i el 2010 fou candidata al Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència, partit del qual el 2013 fou elegida presidenta.

La seva trajectòria literària s’inicià amb Cartes de la presó (1990) i Memòries de presó (1994), sobre el seu captiveri. Posteriorment publicà la biografia L’Ovidi (2002), la guia Vine al sud! (2008), les narracions AZ (2009) i les novel·les El banquer (2013), inspirada en la figura de Joan March, Tota la veritat (2016), que obtingué el premi Crims de Tinta de novel·la negra, Secundaris (2018), narració en el gènere negre ambientada en la Barcelona postolímpica, Guillem (2020), crònica novel·lada de l’assassinat de l’activista Guillem Agulló per una banda feixista, i la novel·la històrica Tiberi Cèsar (2023). A banda d’El Temps, col·labora regularment a altres mitjans, entre els quals el digital Vilaweb.