Ingressà al monestir el 1975 i féu la professió solemne el 1980. El 1984 anà a Roma, on el 1987 obtingué la llicenciatura en Teologia Patrística a l'Institut Patrístic Augustinianum. De nou a Montserrat, en 1987-89 hi impartí teologia, patrologia, introducció a les litúrgies orientals i grec a l'Escola Teològica. Tornà a Roma (1989) i, un cop doctorat per l’institut Augustinianum (1992), fou professor de litúrgies orientals i de patrologia al Pontifici Institut Litúrgic i a l'Institut Monàstic. També impartí la docència a la Universitat de la Santa Croce, al Pontifici Institut Oriental i a la Universitat Gregoriana, tasca que combinà amb classes a l'Escola Teològica de Montserrat. El 1997 fou ordenat diaca a Roma i l’any següent rebé l’ordenació presbiterial a Montserrat. Consultor des del 1994 de la Congregació per les Esglésies Orientals, el 1996 fou nomenat director espiritual, i el 1999, rector del Pontifici Col·legi Grec de Roma. Aquest any fou beneït arximandrita de la diòcesi d'Akko, Haifa, Natzaret i tota la Galilea per l'arquebisbe melquita d'aquesta eparquia. Des del 1998 és, a més, assistent de l'abat president de la Congregació benedictina de Subiaco-Montecassino, a la qual pertany el Monestir de Montserrat. Expert en patrologia siríaca i en litúrgies orientals, és membre fundador del grup Syriaca, dedicat a la investigació i la recerca sobre Esglésies i Literatura siríaques, i autor de publicacions en revistes especialitzades i de diversos llibres, sobretot en italià. En el vessant de la divulgació, ha traduït al català els textos de Sant Efrem (Efrem de Nísibis. Himnes i homilies, 1997), i en castellà ha publicat Las Liturgias Orientales (2008). Acadèmic de la Biblioteca Ambrosiana de Milà (2013), el papa Francesc el nomenà successivament consultor de l'Ufficio per les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex (2013), consultor de la Comissió de Litúrgia de la Congregació per les Esglésies Orientals (2015) i bisbe de l’exarcat apostòlic d’Atenes (2 de febrer de 2016). .