El 1947 fundà una petita fàbrica de gènere de punt a Sant Adrià de Besòs, que amplià el mateix any amb la compra d’una fàbrica de mitjons de llana a Olot, i el 1949 s’associà amb un fabricant de filats d’estam. Després del tancament del negoci (1953), fou successivament director d’una entitat de crèdit (1957) i soci en el bufet d'advocats Castejón & Associats (1976-96), el qual fou requerit el 1980 per a assessorar l’empresa metal·lúrgica Francisco Lacambra Lacambra de les Masies de Voltregà, aleshores en una greu situació econòmica. Amb el seu gendre Oriol Guixà es féu càrrec de l’empresa i constituí La Farga Lacambra, SA, de la qual fou president fins al novembre del 2015, i que modernitzà i internacionalitzà fins a convertir-la en una de les empreses capdavanteres en la producció de coure reciclat. Creà també la Fundació La Farga (2004) i impulsà la creació del Museu del Coure (2008) a les Masies de Voltregà. Des del 1973 dirigí també una empresa immobiliària.