L’edifici
Aquesta església és un extraordinari edifici romànic, erigit a la segona meitat del segle XI. La característica més rellevant del temple és la planta de creu grega, tret que al nostre país es troba en molt pocs edificis, com ara Sant Daniel de Girona (Gironès) o Sant Martí de Romanyà (Baix Empordà). Més original encara és la forma cilíndrica del seu cimbori, perquè tots els altres cimboris de Catalunya adopten la forma prismàtica. Així, la planta de l’edifici consta de dues naus de les mateixes dimensions, encreuades. Al centre d’aquesta creu grega, s’aixeca una cúpula, ressaltada a l’exterior pel cimbori cilíndric.
L’església era capçada a l’est per un absis central i dues absidioles. L’absidiola sud es va suprimir en construir una sagristia moderna. Tot i això, encara es pot endevinar l’arc triomfal i el plec preabsidial. L’absidiola nord es va haver de refer en el curs d’unes restauracions.
Voltes de canó de mig punt cobreixen les naus. Entre les quatre arcades que les delimiten, s’erigeix la cúpula, que passa del quadrat a l’octàgon per mitjà d’unes trompes. Les voltes que cobreixen els absis són de quart d’esfera. Aquests absis es comuniquen amb les naus per mitjà d’un simple plec que fa la gradació. La cúpula té una coberta de mitja esfera, i en alguns llocs es pot observar l’aparell, fet de petits blocs de pedra que dibuixen una espiral.
El temple encara conserva sis de les finestres originals, obertes gairebé a tots els murs. Totes són de doble esqueixada, acabades en arcs de mig punt fets amb petites dovelles.
Els murs exteriors, amb l’excepció dels laterals del braç on s’obre l’absis, presenten decoració d’estil llombard. A l’absis central hi ha tres sèries de quatre arcuacions cegues entre lesenes. A l’absidiola es repeteix aquest esquema, però només amb dues sèries, a causa de l’escapçament de l’absis en unir-se al mur. Al tram que correspondria al plafó central s’obre una finestra, com també s’obre al centre de l’absis principal. Els murs frontals de les naus acaben en frontons triangulars i tenen una decoració llombarda consistent en lesenes coronades per arcuacions cegues, més petites les laterals i d’un arc força ampli la del mig, totes segueixen el pendent de la teulada. A la resta de paraments hi ha un fris d’arcuacions llombardes, però sense lesenes. El cimbori és decorat per una sèrie de finestres cegues, sota el ràfec de la teulada.
El campanar de cadireta que s’aixeca al mur oest no pertany a l’obra romànica, com tampoc la porta d’ingrés, fruit d’una refecció feta al segle XVI d’estil gòtic tardà.
L’aparell presenta carreus de mides mitjanes, ben treballats i disposats en filades ordenades i a trencajunts, amb les cantonades reforçades amb blocs de pedra més grans.
Per tal de produir l’efecte òptic de l’existència de l’absidiola sud, que no s’ha refet, es va col·locar un mirall al seu lloc, durant les campanyes de restauració dutes a terme entre els anys 1981 i 1983.
A l’absis central es poden veure els fonaments de la capçalera preromànica de l’església que va precedir l’actual. També s’hi conserva el primitiu tenant d’altar però escapçat. Procedents de la veïna església de Santa Maria de les Esglésies, es conserven dos tenants d’època preromànica muntats a l’altar major actual; consten, cada un, de dos plints robustos, mancats d’ornamentació, entre els quals hi ha dos cilindres curts i gruixuts decorats amb unes cintes que s’encreuen.
La història
Era el centre d’un important alou situat al lloc d’Ecclesias Clavatas, documentat ja el 925, i que depenia del monestir de Ripoll per deixa testamentària del comte Miró de Cerdanya. Situat a l’antic terme del castell de Castelladral, rivalitzava en sumptuositat amb Santa Maria de les Esglésies, que depenia de Sant Llorenç prop Bagà. El 1293 s’esmenta com a Sant Cugat de l’Alou, i el 1689, com a Sant Cugat del Racó. Tot i patir algunes transformacions, el seu estat de conservació és bo. Provinents d’aquesta església es guarden al Museu Comarcal de Manresa dos capitells d’època anterior al romànic