El projecte Solar Impulse de construcció d’una aeronau d’aquest tipus capaç de recórrer distàncies comparables a les dels aparells convencionals fou iniciat el 2004 pels pilots suïssos André Borschberg i Bertrand Piccard, net del físic i oceanògraf Auguste Piccard. El 2009 presentà un primer prototip, el Solar Impulse 1, que l’any següent fou el primer giny propulsat per energia solar a volar ininterrompudament una nit sencera, i el 2013 el primer a recórrer sense aturades els Estats Units de costa a costa.
El primer intent de volta al món amb un avió Solar Impulse (Solar Impulse 2) començà al març del 2014 amb un viatge previst en disset etapes, però hagué de ser suspès al final de juny després del vol Nagoya (Japó) – Honolulu (Hawaii) a causa del mal temps i de danys a l’aparell. El segon intent, realitzat amb èxit, recorregué del 9 de març al 26 de juliol de 2016 els prop de 42.000 km del trajecte, en el mateix nombre d’etapes, amb origen i destí a Abū Dhabī (Emirats Àrabs Units). El viatge baté diversos rècords, com ara el del vol ininterromput més llarg (8.924 km de Nagoya a Hawaii, de 118 hores).
D’una envergadura de 72 m i un pes de 2,3 tones, el Solar Impulse 2 disposa d’unes 17.000 cèl·lules fotovoltaiques a la part superior de l’ala, que alimenten quatre motors elèctrics proveïts de sengles rotors a la part inferior de l’ala. La velocitat mitjana és d’uns 70 km/h. La cabina té una capacitat per a un pilot, que necessita bombones d’oxigen per a respirar quan l’avió vola a gran altura. El projecte Solar Impulse, cofinançat per nombroses empreses i pel govern suís, té com a missió difondre i perfeccionar el transport amb fonts d’energia no contaminants.