Doctorat per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg (1971) sota la direcció de Jean-Marie Lehn, després de cursar un postdoctorat a la Universitat d’Oxford retornà a Estrasburg el 1979, on desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut de Ciència i d’Enginyeria Supramoleculars del CNRS fins el 2009, que fou nomenat professor emèrit. El 1983 dissenyà una tècnica per a unir dues molècules prescindint d’enllaços covalents, i el 2000 el seu equip sintetitzà una de les primeres “màquines moleculars”, que es contreien i es relaxaven responent a estímuls d’una manera similar a la de les cèl·lules musculars. Autor de centenars de treballs de la seva especialitat, ha rebut la Medalla d’Argent del CNRS (1988) i la Medalla Blaise Pascal de l’Acadèmia Europea de Ciències (2013). Pels seus treballs pioners en nanotecnologia, l’any 2016 rebé el premi Nobel de química, compartit amb James Stoddart i Bernard Feringa.
Jean-Pierre Sauvage
© Institut de science et d'Ingénierie Supramoléculaires - Université de Strasbourg