Josep Maria Jarque i Jutglar

(Barcelona, 13 de febrer de 1935 — Terrassa, Vallès Occidental, 10 d’agost de 2016)

Pedagog.

Germà de Joan E. Jarque i Jutglar. Quan tenia un any, el seu pare fou detingut i assassinat per les anomenades patrulles de control. Formà part, a la postguerra, dels clandestins Minyons de Muntanya de mossèn Batlle. Els anys seixanta estudià magisteri com a alumne lliure. Al final dels anys setanta es diplomà com a professor de pedagogia terapèutica. Cofundador de les Escoles Laietanes (1953), durant els anys cinquanta treballà en diversos centres docents.

Dedicat a les necessitats educatives específiques dels discapacitats, el 1958 fundà l’experiència pionera dels Tallers Educatius a Barcelona i a Terrassa. En aquesta ciutat, on es traslladà el 1969, fou director del Centre de Pedagogia Terapèutica (1962-73). A partir de la fi de la dècada dels setanta, ocupà càrrecs de responsabilitat, entre d’altres el de cap de servei d’Educació Especial del Departament d’Ensenyament (1980-87) i el d’assessor d’educació especial del conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1989-2000). Fou, a més, expert del Real Patronato de Atención a Minusválidos (1977-84) i participà en la redacció del Plan Nacional de Educación Especial (1979). L’any 2000 impulsà la creació de la Plataforma Ciutadana per a l’escola inclusiva, de la qual fou sempre un convençut defensor.

Entre altres reconeixements, rebé la Creu de Sant Jordi (2000) i la Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa (2001).