Fill d’emigrants grecs, el seu nom de naixement era Lefteris o Elefteris. Graduat en arts al Bates College de Lewiston (Bates) el 1953, el 1955 cursà un màster a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore i el 1965 es doctorà a la Universitat de Colúmbia de Nova York, on des del 1962 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent. El 2003 en fou nomenat professor emèrit. Els anys seixanta del segle XX estudià becat a Madrid, on s’especialitzà en l’estudi de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola. El seu estudi Agrarian Reform and Peasant Revolution in Spain: Origins of the Civil War (1970, premi Herbert B. Adams de l’American Historical Association) ha esdevingut una referència historiogràfica de primer ordre. Cal esmentar també les obres Indalecio Prieto (1975) i Southern Europe in the 19th and 20th Centuries (1992). Coordinà el volum col·lectiu La guerra de España 1936-1939 (1996). Del 1975 al 2000 fou director de l’Institut Hispànic de Nova York. Medalla de la Universidat Menéndez y Pelayo (1982), on féu cursos, l’any 2000 obtingué el Premio Internacional Elio Antonio de Nebrija de la Universitat de Salamanca. Formà part del comitè d’experts designat pel govern espanyol el 2004 sobre els anomenats Papers de Salamanca, que votà per àmplia majoria la restitució a Catalunya d’aquests documents requisats.