Funcionari, segons una nota autobiogràfica estigué al servei del general (magister militum) Gunthigis Baza. Experimentà el que anomena una conversió, interpretada alternativament com una adhesió al cristianisme o a l’adopció de la vida monacal. És autor d’obres històriques, de les quals sobresurt De origine actibusque Getarum (‘Sobre els orígens i les obres dels getes’), coneguda per Getica. Completada el 551, és una història dels gots, versió abreujada de la Historia Gothorum de Cassiodor (actualment perduda), que, malgrat els molts elements llegendaris que conté i la confusió del títol entre els gots i els getes, és considerada la principal font d’informació sobre aquest poble germànic. Jordanes és també autor de De summa temporum vel origine actibusque gentis Romanorum (‘Del cim del temps estant, o bé, dels orígens i els actes del poble romà’). Acabada també el 551, és una història de Roma des dels inicis fins als temps de Justinià I, contemporani d’ell.