United Kingdom Independence Party

UKIP

Partit polític britànic.

Fundat el 3 de setembre de 1993 a la London School of Economics, els primers membres provenien de la Lliga antifederalista, creada al novembre del 1991 amb l’objectiu d’oposar-se al Tractat de Maastricht. La posició euroescèptica inicial ha estat l’eix al voltant del qual gira tot el discurs de la formació, que amb els anys ha anat incorporant altres elements, com ara una posició frontalment crítica amb la immigració sovint qualificada de xenòfoba, i un accent acusadament populista. La progressió de l’UKIP arrencà vers el tombant de segle, amb avenços en les eleccions locals, sobretot a Anglaterra. 

Competeix amb l’extrema dreta del British National Party, del qual tanmateix posa una gran cura a mantenir-se distanciat, i amb el Partit Conservador, molt dividit quant a la pertinença a la UE. Sotmès a nombroses lluites internes i a desercions (entre d’altres, la del principal fundador, Alan Sked, que l’abandonà el 1999), n’ha estat el líder de més projecció Nigel Farage (2006-09 i 2010-16). Carismàtic i controvertit, assolí una marcada identificació amb el partit en la seva campanya a favor de la sortida de la Gran Bretanya de la UE (Brexit) en el referèndum del 23 de juny de 2016. Dues setmanes després, un cop assolit el resultat afirmatiu, dimití el càrrec. Fou succeït per Paul Nuttall.

En les eleccions al Parlament de Westminster, en canvi, ha obtingut resultats discrets a causa del sistema de districtes uninominals, però ha estat al Parlament Europeu on l’ascens ha estat més evident (1999: 7% dels vots, 2004 i 2009: 16%; 2014: 27,5%, la primera força de la Gran Bretanya). La decisió de Farage de fundar el Brexit Party, liderat per ell, deixà l’UKIP fora del Parlament Europeu en les eleccions del juny del 2019. Per contra, el nou partit de Farage consolidà la primera posició en aquesta cambra (30,7% dels vots i 29 escons).