De nom de naixement Zhou Yaoping, provenia d’una família de funcionaris de la dinastia Qing. Estudià a Xangai lingüística i economia, títol que obtingué a la Universitat de Guanghua (1927). Després de la invasió japonesa (1933) fugí a Chongqin i treballà en un banc, que el 1946 l’envià com a representant als Estats Units. El 1949, després de la presa del poder pels comunistes, retornà a la Xina i fou professor d’economia a la Universitat de Fudan (Xangai).
A la segona meitat dels anys cinquanta anà a Pequín a requeriment de les autoritats, que reclamaven un lingüista per a simplificar l’escriptura del xinès mandarí amb l’objectiu d’impulsar l’alfabetització. El seu sistema, el pinyin, basat en l’alfabet llatí, millorà considerablement l’anterior sistema de transliteració Wade-Giles. Fou adoptat oficialment pel govern xinès l’11 de febrer de 1958, i es convertí en un element clau en la reducció dràstica de l’analfabetisme a la Xina.
Durant la Revolució Cultural (1969-76) fou acusat de reaccionari i internat en un camp de treballs forçats durant més de dos anys. Després de la mort de Mao, reprengué la seva vida anterior i començà una carrera com a articulista i escriptor sobre temes diversos, si bé alguns dels seus llibres foren prohibits. Els anys vuitanta supervisà la traducció de l’Enciclopèdia Britànica al xinès.