Afiliat al partit socialdemòcrata (SPD) el 1975, estudià dret i ciències polítiques (1976-82) a la Universitat de Giessen. Després de superar les proves a la judicatura de l’Estat (1982-86), fou professor de dret públic i dret polític a la mateixa universitat (1986-91), on el 1991 obtingué el doctorat. Aquest any s’incorporà al gabinet de Gerhard Schröder, després que aquest esdevingués president de la Baixa Saxònia, amb el qual continuà quan guanyà la cancelleria alemanya en les eleccions del 1998. Tingué un paper clau en la coalició de govern socialista-ecologista, en la qual fou cap de gabinet del canceller. Després de les eleccions del 2005, fou ministre d’Afers Estrangers de la “Gran Coalició” CDU-SPD encapçalada per Angela Merkel, càrrec que ocupà fins el 2009 i, novament, a partir del 2013 i fins al febrer del 2017, que fou elegit president de la República Federal d’Alemanya. El 19 de març d’aquest any prengué possessió del càrrec, en el qual substituí Joachim Gauck.