Gramàtica catalana

Gramàtica de la llengua catalana obra de Pompeu Fabra .

Elaborada per encàrrec de l’Institut d’Institut d’Estudis Catalans, que tingué cura de la publicació de l’obra (1918), recollia la normativa acceptada per la institució i, com a tal, hom en reconegué l’autoritat fins el 2016, que l’IEC publicà una nova Gramàtica de la llengua catalana. Fou precedida per diversos assaigs preliminars del mateix autor: Ensayo de gramática del catalán moderno (1891), Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898) i Gramática de la lengua catalana (1912), considerada la primera regida per criteris científics i important pel caràcter descriptiu i les nombroses referències a les varietats dialectals. Fins el 1933 fou objecte de successives modificacions, obra del mateix Fabra, reflectides en set edicions successives. La versió francesa (Abrégé de grammaire catalane) es publicà el 1928, amb una segona edició el 1941, i la castellana (Compendio de gramática catalana), el 1929. Pel que fa a una Catalan grammar que Fabra afirma haver escrit, només se’n conserva l’índex que ell mateix dona en una carta.