Doctorat en ciències químiques. El 1947 fou nomenat conseller delegat de Derivados Forestales, S.A. —de la qual fou propietari des del 1972—, empresa que patentà i comercialitzà amb gran èxit un producte consistent en formol concentrat extret de la fusta amb un mètode de la seva invenció. Amb l’acumulació de patents la companyia es consolidà com un líder mundial en la fabricació de paraformaldehid i altres productes del sector.
Inicià la seva activitat filantròpica la dècada de 1960 amb una donació a la residència Casa Pairal de Vilassar de Mar. El 1977 refundà el Rotary Club després de la dictadura franquista, i l’any 1991 cofundà l’Institut de l’Empresa Familiar. L’any 2003 creà la Fundació Cellex amb la venda de part del grup Derivados Forestales, la qual cosa li permeté donar suport a un nombre important d’institucions científiques i acadèmiques, com ara l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia o l’institut IDIBAPS de l’Hospital Clínic. L’any 2006 vengué la resta del grup, que passà a ser propietat de la companyia química Ercros, hereva de la històrica Cros.
Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1993), el Premi Nacional de Recerca de Catalunya (2011) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic (2013).
Era fill de Pere Mir i Farreras (1888 – 1974), directiu de la multinacional nord-americana Dun & Bradstreet i soci fundador del Rotary Club Barcelona (1922).