Format a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de València, tingué com a influències principals Antoni Fillol i Granell i Joaquim Sorolla, amics seus. Fou cofundador del Cercle de Belles Arts de València, on ocupà diversos càrrecs fins el 1914. De les seves obres sobresortiren el modelat de l’escultura Aquil·les, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid (1907). També destaquen nombrosos bustos (Sorolla, 1900; Émile Zola, 1902) i altres escultures, com ara La mà de Sorolla (1930). Des del 1914 fou professor de modelat, dibuix i escultura a l’escola de Llotja de Barcelona, i el 1935 en fou nomenat director en funcions. Inventà el mètode de la paracera, modelat a base de cera policromada que utilitzà en alguna de les seves escultures. El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva tres escultures seves del 1927 (Dona amb flors, Figura al·legorica i Aiguadora) i Palau Reial dels Borbons de Madrid un ventall nupcial d’ivori de Maria Teresa de Borbón (1906).
El 1905 projectà i construí el prototip d’avió Aeroplà-Monoplà Causaràs, innovador pel seu disseny d’ala delta, que patentà el 1909, exposat en l’Exposició Regional Valenciana d’aquest mateix any, institució de la qual ocupà també diversos càrrecs. El seu pare fou Lluís Causaras i Andréu i el seu fill Lluís Causaràs i Tarazona.