i Adam Zagajewski | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Adam Zagajewski

literatura lit
Escriptor polonès.
Lwów, Polònia, actualment L’viv, Ucraïna, 21 de juny de 1945

Abans de complir un any, ell i la seva família foren desplaçats a la ciutat polonesa de Gliwice, arran dels canvis fronterers subsegüents a la Segona Guerra Mundial pels quals la seva ciutat de naixement passà a formar part de l’URSS. Es graduà en filosofia i en psicologia per la Universitat Jagielloński de Cracòvia, d’on posteriorment fou professor ajudant. Aquests anys estigué vinculat al moviment literari de la Nova Onada polonesa, que rebutjava les directrius oficials del realisme socialista, com mostren els seus primers reculls de poemes Komunikat (‘Communicat’, 1972) i Sklepy mięsne (‘Carnisseries’, 1975). Aquest any publicà la novel·la Ciepło, zimno (‘Fred, calent’) on exposava els dubtes de l’intel·lectual davant d’un règim autoritari. El mateix any la seva obra fou prohibida per haver signat el manifest opositor Carta dels 59. En declarar-se la llei marcial (1981), s’exilià a París, on continuà la seva obra, que tot i mantenir un vessant social i cívic, esdevingué cada cop més introspectiva i espiritual. A banda dels títols esmentats, ha publicat les novel·les Słuch absolutny (‘Oïda absoluta’, 1979) i Cienka kreska (‘La línia fina’, 1982), els reculls de poemes List. Oda do wielości (‘Carta. Oda a la multiplicitat’, 1982), Jechać du Lwowa (‘Viatge a Lwów’, 1985), Ziemia ognista (‘La terra ardent’, 1994), Anteny (‘Antena’, 2005) i Niewidzialna ręka (‘La mà invisible’, 2010), els assaigs Świat nie przedstawiony (‘El món no presentat’, 1974), Solidarność i samotność (‘Solidaritat i solitud’, 1986) i Obrona żarliwości (‘En defensa de la passió’, 2002), i les memòries W cudzym pięknie (‘En la bellesa dels altres’, 1998). Fou també editor de publicacions poloneses. El 2002 tornà a Polònia. Ha rebut destacats premis internacionals: el Kurt Tucholsky del PEN Club suec (1985), el Horst Bienek de l’Acadèmia Bavaresa (2002), el premi de la Fundació Konrad Adenauer (2002), el premi Neustadt de la revista World Literature Today (2004), el premi Heinrich Mann de l’Acadèmia Alemanya (2015) i el Princesa de Asturias de les lletres (2017).

Data de revisió: 
2017-06-19
Llegir més...