Carla Simón i Pipó 

(Barcelona, 22 de desembre de 1986)

Carla Simón i Pipó

© Chamarasca

Realitzadora i guionista cinematogràfica.

Inicià la seva formació a la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara, on rodà els curtmetratges experimentals Women (2009) i Lovers (2010). Posteriorment es graduà en comunicació audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de treballar en produccions de Televisió de Catalunya, amplià estudis amb una beca a la London Film School, on rodà el documental Born Positive (2012), el curtmetratge Lipstick (2013) i el migmetratge Las pequeñas cosas (2014), amb el qual es graduà, films que reberen una bona acollida en diversos festivals internacionals. Més tard estrenà els curtmetratges Llacunes (2016), autobiogràfic, Después también (2018) i Correspondencia (2020), codirigit amb la xilena Dominga Sotomayor.

El 2017 debutà amb el llargmetratge Estiu 1993, una història basada en la pròpia infantesa, que obtingué nombrosos premis, entre d’altres, el premi a la millor òpera prima i el de la secció de la Generació Kplus del Festival de Berlín (2017), el premi Fotogramas de Plata (2018), tres premis Gaudí, al millor director, el millor guió i la millor pel·lícula en català (2018), el premi Goya al millor director novell (2018), el premi Sant Jordi a la millor òpera prima (2018) i el premi talent jove femení del Festival de Canes (2018). L’any 2022 guanyà l’Os d’Or a la millor pel·lícula al Festival de Berlín per Alcarràs, rodada en català i protagonitzada per actors no professionals, que explica la seva història familiar materna, obra que també fou guardonada als premis Gaudí 2023 amb els premis al millor film, millor direcció, millor guió original, millor direcció de producció i amb el premi especial del públic.

L’any 2017 rebé el premi Ciutat de Barcelona, el 2020 el Premi Nacional de Cultura del CoNCA i el 2023 el Premio Nacional de cinematografia.