Cresqué al suburbi segregat de Soweto, i el 1972 començà estudis de dret a la Universitat de Limpopo, on el mateix any s’inicià en l’activisme estudiantil contra l’apartheid. El 1974 fou detingut i empresonat onze mesos acusat de terrorisme. El 1976, arran de les rebel·lions a Soweto fou novament detingut i internat durant sis mesos. En completar els estudis (1981), s’incorporà com a assessor legal al Consell de Sindicats de Sud-àfrica. Fundador i secretari general del Sindicat Nacional de Miners (1982), a través d’aquesta organització esdevingué un líder destacat de l’African National Congress, i prengué part activa en les vagues i les campanyes de boicot i per l’alliberament dels presos polítics. Després de l’alliberament de Nelson Mandela (1990), com a secretari general de l’ANC (1991-96) tingué una actuació destacada en la Convenció per a una Sud-àfrica Democràtica (CODESA). En 1994-96 presidí l’Assemblea Constitucional que posà fi al règim de l’apartheid. Retirat de la política (tot i que en 1999-2000 tingué un paper important en el desarmament de l’IRA a Irlanda del Nord), es dedicà als negocis i es convertí en una de les primeres fortunes de Sud-àfrica. El 2012 fou exonerat pels tribunals de responsabilitat en les morts que hi hagué per enfrontaments entre miners i la policia en una vaga a l’empresa en què formava part del consell d’administració. Aquest any esdevingué vicepresident de l’ANC. Aliat de Jacob Zuma, el 2014 aquest el nomenà vicepresident de la República de Sud-àfrica, però amb l’acumulació de casos de corrupció que assetjaven el president Zuma, el desembre del 2017 fou nomenat president de l’ANC i el 15 de febrer, després de la renúncia de Zuma, president de Sud-àfrica.