Nasqué com a moviment ciutadà el 2009, impulsat pel còmic professional Beppe Grillo i l’expert en informàtica Roberto Casaleggio. A través d’un blog es dedicaren a denunciar pràctiques corruptes d’empresaris i polítics. El gran seguiment que tingué el blog portà els fundadors a intervenir directament en política. El nom de l’organització (que refusa reclamar-se d’esquerres o de dretes i també d’autoqualificar-se de partit polític) fa referència a les cinc prioritats que defensa originalment: aigua de titularitat pública i accés universal, transport sostenible, desenvolupament sostenible, accés lliure i gratuït a internet, i desenvolupament sostenible i defensa del medi ambient. Ha mostrat també el rebuig per la política oficial i els partits tradicionals, i propugna un acusat euroescepticisme i el control de la immigració, motius pels quals se l’ha qualificat de populista. Aconseguí el primer gran èxit en les eleccions generals del 2013 (segon partit més votat i més del 25% dels vots), al qual seguiren (2014) les municipals en què aconseguí les alcaldies de Roma i Torí i les europees (21,5% dels vots). Inhabilitat Grillo per una condemna per homicidi (1981) i Casaleggio per malaltia (que el portà a la mort el 2016), en les eleccions generals del 4 de març de 2018, encapçalat per Luigi Di Maio, l’M5S fou el partit més votat (més del 32,6% dels vots), bé que el fet de no formar part de cap coalició el deixà en segon lloc (amb 222 diputats sobre 630). Després de mes de dos mesos de negociacions, l’1 de juny fou constituït un govern de coalició integrat per l’M5S i la Lega Nord. En el nou govern, encapçalat per l’independent Giuseppe Conte, Di Maio ocupà la vicepresidència del govern i el Ministeri d’Indústria. Tercera força italiana en les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2019 (14 sobre 73 diputats), s’integrà al grup de no adscrits. El mes d’agost, després de la temptativa del líder de la Lega Nord, Matteo Salvini, de forçar la convocatòria d’eleccions anticipades, l’M5S acordà amb el Partito Democratico la formació d’un nou govern de coalició també presidit per Conte. El gener del 2020, en resposta a la contestació interna per aquesta aliança Di Maio dimití el lideratge de l’M5S, bé que continuà com a ministre d’Afers Estrangers.