El nom correspon a la traducció a l’alemany del cognom del principal responsable de la trama, l’empresari Francisco Correa. Essencialment, consistia en pagaments d’empreses, algunes creades a propòsit, a canvi de concessions d’obra pública. Els suborns beneficiaven funcionaris i dirigents del PP, principalment al País Valencià, Galícia i Madrid. La investigació començà el 2007, quan dos regidors del PP de municipis de la Comunitat de Madrid facilitaren a la Fiscalia Anticorrupció documentació i enregistraments de converses amb els caps de la trama.
Tingué una gran incidència al País Valencià, on es ramificà en diverses subtrames. En la majoria dels casos tingué una participació destacada Orange Market, empresa creada per Correa a través de la qual es vehicularen pagaments irregulars entre la Fira de Turisme (Fitur) i la Generalitat Valenciana (2005-09). La trama intervingué també en el finançament irregular del partit en les campanyes per a les eleccions municipals i autonòmiques del 2007 i generals del 2008, i en els ingressos fraudulents procedents de la cobertura de la visita del papa Benet XVI a València (2006) pels mitjans públics valencians. El 2012 un jurat popular absolgué l’expresident valencià Francesc CampsFrancesc Camps, jutjat per l’anomenat “cas dels vestits”, que acusava diversos alts càrrecs del govern i l’administració valencians d’acceptar regals d’empreses, mentre que declarà culpables altres acusats. Tanmateix, des del desembre del 2017 obrí contra Camps quatre causes més, en part relacionades amb la trama Gürtel. El 2017 el Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) condemnà a penes d’entre 9 i 13 anys i 3 mesos de presó l’expresidenta de les Corts Valencianes María Milagrosa Martínez i els empresaris Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, sentència confirmada l’any següent pel Tribunal Suprem.
Del 4 d’octubre de 2016 al 17 de novembre de 2017 se celebrà a l’Audiència Nacional el judici de la primera part de la trama d’àmbit estatal en el període 1999-2005, en el qual es processaren 37 acusats. El veredicte, emès el 24 de maig de 2018, dictà 8 absolucions i, de les condemnes, 3 foren multes (entre d’altres a l’exministra Ana Mato i al Partido Popular, condemnat com a responsable civil a títol lucratiu) i 29 penes de presó, les més destacades a Francisco Correa (51 anys i 11 mesos), a l’exalcalde de Majadahonda Guillermo Ortega (38 anys i 3 mesos), a l’exsecretari d’Organització del PP de Galícia Pablo Crespo (37 anys i 6 mesos) i a l’extresorer del PP Luis Bárcenas (33 anys i 4 mesos). En el judici declarà com a testimoni el president del govern Mariano Rajoy, l’agost del 2017. En cap dels judicis anteriors foren investigats els presumptes corruptors. Aquestes primeres condemnes tingueren un pes decisiu en la caiguda del govern del Partido Popular subsegüent a la presentació d’una moció de censura (juny del 2018). Amb canvis mínims, el 14 d’octubre de 2020 el Tribunal Suprem confirmà la sentència de l’Audiència Nacional.
L’11 de juny l’Audiència Nacional dictà sentència pel finançament il·legal del PP en les campanyes electorals del 2007 i el 2008. La sentència imposà penes per a 18 dels 20 acusats. L’empresari Álvaro Pérez (conegut com el Bigotes) rebé la pena més alta (6 anys i 3 mesos), seguit de Francisco Correa (5 anys i 3 mesos), el gerent d’Orange Market Pablo Pérez (5 anys i 1 mes) i Pablo Crespo (5 anys). Els empresaris que havien confessat foren condemnats a pagar multes. Pel mateix cas, l’Audiència Nacional també condemnà a 4 i 3 anys de presó, respectivament, l’exsecretari i l’ex-vicesecretari del PP valencià. Entre els casos de la trama pendents de judici hi havia la visita del papa, els anomenats “papers de Bárcenas”, que presumptament provaven l’existència d’una comptabilitat paral·lela i il·legal del PP, i les comissions del 3% pagades a Bárcenas de manera regular.