Graduat en matemàtiques (1977) i ciències econòmiques (1978), i doctorat en econòmiques (1983) per la Universitat de Chicago. Ha estat professor a les universitats de Califòrnia (Berkeley), Chicago, Rochester i Stanford. El 2011 s’incorporà a la Stern School of Business de la Universitat de Nova York. El seu camp d’estudi se centra en l’anàlisi dels factors que influeixen, frenen o alenteixen el creixement econòmic, que identifica en el coneixement, la innovació tecnològica, la interacció i el capital humà en general (teoria del creixement endogen). El seu model atorga també un paper central a les institucions a l’hora d’incidir en la rellevància d’aquests factors.
Membre d’institucions econòmiques, en 2016-18 fou economista en cap del Banc Mundial. Ha publicat, entre d’altres, Increasing Returns and Long-Run Growth (1986), Endogenous Technological Change (1990), New Goods, Old Theory, and the Welfare Costs of Trade Restrictions (1994) i Preferences, Promises, and the Politics of Entitlement (1996). El 2018 compartí el premi Nobel d’economia amb William D. Nordhaus.