i Claude Lanzmann | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Claude Lanzmann

Cinematografia    Periodisme
cinematografia cin
Periodista, activista polític i director de cinema francès.
Bois-Colombes, Alts del Sena, 27 de novembre de 1925 — París, 5 de juliol de 2018

De família jueva, en esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní al Partit Comunista i participà en la resistència contra els nazis. Acabada la guerra estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i després fou un temps professor a la Universitat Lliure de Berlín. Corresponsal del diari Le Monde a París, establí una estreta amistat amb Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, amb els quals col·laborà a Les Temps Modernes, publicació que dirigí des del 1986. S’inicià com director de documentals l’any 1973 amb Pourquoi Israël, una retrospectiva dels vint-i-cinc d’anys de l’Estat d’Israel. Aconseguí un impacte internacional amb Shoah (1985, premi César 1986 i al Festival de Berlín 1986), fruit d’onze anys i unes 350 hores de filmació d’entrevistes amb supervivents, responsables i testimonis dels camps de concentració nazis. A partir del mateix material rodà Un vivant qui passe (1997), Sobibor, 14 octobre 1943, 16 heures (2001), Le rapport Karski (2010), Le dernier des injustes (2013) i la sèrie d’entrevistes Les quatre soeurs (2018). A banda, cal esmentar Tsahal (1994), film sobre l’exèrcit israelià i Napalm (2017), sobre Corea del Nord. L’any 2013 rebé un premi honorífic del Festival de Berlín. Publicà l’autobiografia Le lièvre de Patagonie (2009).

Data de revisió: 
2019-01-14
Llegir més...