Carlos Ghosn

(Porto Velho, Rondônia, 9 de març de 1954)

Alt executiu de nacionalitat brasilera, francesa i libanesa.

De família d’immigrants libanesos, als sis anys retornà a Beirut, on fou educat en un ambient poliglot i cosmopolita. Graduat en enginyeria per l’École Polytechnique (1974) i l’École des Mines (1978) de París, inicià la trajectòria professional a Michelin. El 1983 retornà al Brasil per fer-se càrrec de la secció sud-americana de la multinacional, i el 1988 passà a la dels Estats Units, de la qual el 1990 aconseguí la presidència. El 1996 passà a Renault, que sotmeté a una profunda reestructuració prioritzant la dràstica reducció de costos i situà com a empresa capdavantera de vendes de la indústria de l’automoció a Europa a mitjan primera dècada del segle XXI. A través d’una aliança (1999) de Renault amb Nissan (empresa de la qual adquirí la majoria de les accions), l’any 2000 fou nomenat president de Nissan (el primer occidental en la indústria automobilística japonesa a ocupar aquest càrrec, on imposà l’anglès com a llengua de treball) i ràpidament recuperà l’empresa des d’una posició de quasi fallida a líder del sector, al costat de Toyota i Honda. El 2010 convertí també Nissan en capdavantera del cotxe elèctric comercial. El 2015 Nissan adquirí Mitsubishi, empresa que Ghosn també reflotà. El 2017 dimití com a executiu en cap de Nissan. Un dels executius més ben pagats del món (bé que el govern francès l’imposà una limitació del sou), el 19 novembre de 2018 fou detingut per la policia japonesa, acusat de frau continuat a Hisenda els anys 2011-15, i posteriorment en 2015-18, entre altres càrrecs. El mateix mes de la detenció fou acomiadat dels càrrecs de Nissan i de la presidència de Mitsubushi, i el 23 de gener de 2019 del càrrec de conseller delegat i de la presidència de Renault (càrrecs que ocupava des del 2005 i el 2009, respectivament). L’abril del 2019 fou deixat en llibertat sota fiança després de pagar 9 milions de dòlars. Malgrat la prohibició de sortir del Japó, al desembre aconseguí fugir al Líban, país amb el qual el Japó no tenia tractats d’extradició.