Ida Vitale

(Montevideo, 2 de novembre de 1923)

Ida Vitale

RTVE

Poetessa uruguaiana.

Mestra de professió, col·laborà en diverses publicacions literàries. Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai (1973) s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions. Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin (Texas) fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal. Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria (1949), Palabra dada (1953), Cada uno en su noche (1960), Oidor andante (1972), Fieles (antologia) (1977), Jardín de sílice (1978), Elegías en otoño (1982), Fieles (1982), Entresaca (1984), l’antologia Sueños de la constancia (1988), Procura lo imposible (1988), Serie del sinsonte (1992), Paz por dos (1994, amb Enrique Fierro), Donde vuela el camaleón (1996), Reducción del infinito (2002) i Plantas y animales (2003). També ha publicat estudis literaris.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb els premis Alfonso Reyes (2014), Reina Sofía de Poesía Iberoamericana (2015), de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (2018) i Cervantes (2018).