pedra de Rosetta

La pedra de Rosetta, descoberta per l’oficial francès André Joseph Boussard l’any 1799, fou un dels documents bàsics emprats per Champollion per a desxifrar l’escriptura jeroglífica (British Museum)

© E. Molner

Estela de granodiorita descoberta el 1799 per l’oficial francès André Joseph Boussard (o Bouchard).

Traslladada a Alexandria, amb la capitulació davant la Gran Bretanya (1801) fou lliurada als britànics, els quals la transportaren el 1802 a Londres, on és conservada al British Museum. Apareix inscrita amb tres texts: jeroglífic (bastant malmès) demòtic i grec, aquests dos últims quasi complets. Es tracta d’un decret emès pel sínode de sacerdots egipcis aplegats a Memfis per celebrar el primer aniversari (196 aC) del coronament de Ptolemeu V. Per agrair diversos favors del sobirà, el decret estableix una sèrie d’honors per a ell. La importància de la pedra de Rosetta està fonamentalment en el fet que és el document més important (però no pas l’únic, com de vegades hom ha insinuat) dels emprats per Champollion per al desxiframent de l’escriptura jeroglífica.