Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona, el 1986 ingressà a Comissions Obreres i al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). D’aquesta organització, n’ocupà primer la secretaria general de les joventuts i, el 2010, del partit. En 1991-2003 fou regidor de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on, entre altres càrrecs, fou primer tinent d’alcalde i portaveu del govern municipal i conseller de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (1992-99). Cofundador d’Esquerra Unida i Alternativa (1998), en fou conseller nacional i els anys 2012-19 coordinador general. El 2002 fou un dels artífexs de la coalició entre aquesta formació i ICV, del consell de govern de la qual formà part. Fou també membre del consell polític federal, de la presidència i de l’executiva d’Izquierda Unida-Federal. Els anys 2008-11 fou senador designat pel Parlament de Catalunya dins del grup Entesa Catalana de Progrés. Diputat al Congrés pel grup Izquierda Plural (2011-16) i al Parlament de Catalunya per la coalició Catalunya Sí que es Pot (2015-17), que representà a la mesa del Parlament. Fou l’únic membre no independentista d’aquest òrgan processat per desobediència, per haver permès tramitar la resolució per a la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre i altres iniciatives legislatives sobiranistes. Fou novament diputat per Catalunya en Comú Podem (2017), del grup del qual fou expulsat el març del 2019 en formalitzar la candidatura en les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions generals del 28 d’abril, en les quals obtingué l’escó. Disconforme amb la posició d’EUiA davant el moviment independentista i per l’autodeterminació, abandonà el càrrec de coordinador i la formació. En les eleccions generals del mes de novembre del 2019 guanyà l’escó al Congrés per ERC. Esdevingué, així, aforat, cosa que comportà la suspensió del judici del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya als exmembres de la mesa del Parlament.