Fill de mare marroquina nacionalitzada espanyola i de pare espanyol, visqué a Espanya des de molt jove i el 1999 hi obtingué el permís de residència, que alternava amb estades al Marroc. Entre el 2006 i el 2008 visqué a Vilanova i la Geltrú (Garraf), on exercí com a segon imam de la mesquita. Fou exonerat (2006) en l’anomenada “operació Xacal”, que condemnà part de la cúpula religiosa d’aquesta població com a responsable d’una xarxa de captació de terroristes. L’any 2010 fou detingut a Ceuta per narcotràfic i condemnat a quatre anys de presó. També es dictà una ordre d’expulsió, però aquesta ordre no arribà a executar-se, ja que, tot i que Institucions Penitenciàries l’havia declarat com a pres perillós “pel seu caràcter radical salafista”, el jutjat de Castelló ignorà l’advertiment en la sentència de març del 2015 que aturà l’expulsió, reforçada, a més, per l’acreditació d’arrelament. Establert a Ripoll des del 2015, fou admès com a imam a la mesquita Annour d’aquesta ciutat el maig del 2016 (sense que els membres de la comunitat haguéssin estat advertits dels seus antecedents penals). Abans, entre els mesos de gener i març, intentà obtenir sense èxit una plaça d’imam a Vilvoorde (Brussel·les), i fou investigat per la policia belga, que posteriorment preguntà a cossos de seguretat espanyols sobre el sospitós. El juny del 2017, per motius poc clars, abandonà el càrrec d’imam a la mesquita Annour de Ripoll. Mort en l’explosió en una casa d’Alcanar el dia abans dels atemptats de l’agost de 2017 a Barcelona i a Cambrils, Es-Satty fou identificat pels Mossos d’Esquadra com el cap de la cèl·lula gihadista que captà i radicalitzà un grup de joves a Ripoll per a perpetrar-los. La seva mort, juntament amb la d’altres membres de la cèl·lula, s’hauria produït accidentalment per la deflagració dels explosius amb els quals planejaven un atemptat suposadament molt més mortífer del que al final realitzaren els supervivents. Al novembre es feu públic que Es-Satty actuava com a confident del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) des del 2014 i que fou captat quan complia presó a Castelló. El juliol del 2019, una investigació publicada al diari Público suggeria que el CNI havia mantingut la relació amb Es-Satty i, per extensió, amb la cèl·lula gihadista que aquest dirigia. Malgrat la polèmica que la investigació suscità, l’Audiència Nacional decidí no investigar el cas.