Germà de Josep Maria Jarque, es formà al seminari de Barcelona. El 1969 es doctorà en teologia pastoral a Friburg de Brisgòvia. S’ordenà de sacerdot l’any 1951. Fou vicari en diverses parròquies i rector de Pontons.
Nomenat consiliari dels Minyons de Muntanya (1953), exercí la docència a l’Escola del Mar, a Betània i en altres centres de Barcelona, en els quals participà de la renovació pedagògica a Catalunya. El 1963 fou elegit consiliari del Moviment Internacional dels Intel·lectuals Catòlics de Pax Romana. Membre de la Comissió Pontifícia dels Mitjans de Comunicació Social al Vaticà (1969) i secretari general de la Unió Catòlica Internacional de Periodistes (UCIP) a Ginebra del 1972 al 1975, l’any 1979 fundà, amb Francesc Malgosa, Catalunya Cristiana, publicació de la qual fou director durant l’etapa inicial. Ocupà també responsabilitats diocesanes, entre d’altres la de delegat episcopal d’apostolat seglar (1975). El 1981 participà en l’organització de la visita de Joan Pau II a Catalunya. El 1977 el president Josep Tarradellas el nomenà prior de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, càrrec que ocupà fins l’agost del 2019. El 1994 fou nomenat canonge de la catedral de Barcelona.
Publicà, entre d’altres, Foi en l’homme, l’apologétique de Teilhard de Chardin (tesi doctoral, 1969) i recopilà en el volum Ara mateix (2010), una gran part dels articles del bisbe Joan Carrera a Catalunya Cristiana.