Abiy Ahmed Ali

(Beshasha, Oromia, 15 d’agost de 1976)

Abiy Ahmed Ali

Mark Neyman / GPO (CC0)

Polític etíop.

Fill de pare cristià i mare musulmana. Abans dels vint anys s’incorporà a l’Organització Democràtica del Poble Oromo, un dels grups guerrillers contraris al dictador Mengistu Haile Mariam que integraven el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (FDRPE). Després de l’enderrocament del règim prosoviètic (1991), passà a formar part de l’exèrcit d’Etiòpia, dins del qual arribà a tinent coronel. El 1995 participà en la missió de pau de les forces de l’ONU (UNAMIR) en el conflicte dels grans llacs. Posteriorment fou destinat a dirigir una unitat d’intel·ligència en els combats fronterers contra Eritrea (1998-2000). És diplomat en enginyeria computacional pel Microlink Information Technology College d’Addis Abeba (2001) i graduat en criptografia a Pretòria (Sud-àfrica) el 2005. L’any 2008 impulsà la creació de l’Agència de Seguretat Nacional per a la Informació, organisme de la intel·ligència especialment dirigit a internet. L’any 2010 renuncià a la carrera militar i fou elegit diputat al Parlament pel Partit Democràtic Oromo, afí a l’oficialista Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop liderat per Meles Zenawi. Després de la mort d’aquest (2012), el nou primer ministre Hailemariam Desalegn li confià la direcció del Centre d’Informació de Ciència i Tecnologia (STIC). Reelegit el 2015, fou ministre de Ciència i Tecnologia fins l’any següent, que passà a la vicepresidència de la regió d’Oromia, on impulsà programes de desenvolupament econòmic. L’any 2017 esdevingué líder de l’OPDO i completà un doctorat sobre resolució de conflictes religiosos. Hailemariam Desalegn dimití els càrrecs el febrer del 2018 arran de les revoltes per les seves reformes i la repressió subsegüent contra els dissidents, especialment de l’ètnia oromo. Elegit nou líder de l’FDRPE, Abiy Ahmed Ali fou nomenat primer ministre a l’abril i impulsà una sèrie de reformes radicals dirigides a la reconciliació amb Eritrea, amb la qual signà un acord de pau el juliol del 2018 que posava fi a vint anys de guerra. Posà fi també a l’estat d’emergència decretat pel seu predecessor en el càrrec, alliberà milers de presoners, permeté el retorn d’exiliats i aixecà la censura. El juny del 2018 fou objecte d’un atemptat fallit i un any més tard dos dels seus més estrets col·laboradors foren assassinats. L’octubre del 2019 li fou concedit el premi Nobel de la pau.