L’expressió tsunami democràtic la utilitzà per primera vegada el 2014 l’aleshores líder de la CUP David Fernàndez per a referir-se a la Consulta del 9 de novembre. Posteriorment la usaren també líders de l’independentisme, com Jordi Turull i Jordi Cuixart, amb relació al Referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Es donà a conèixer públicament el 2 de setembre de 2019 presentant-se com una campanya sota el lema “Canviem l’estat de les coses”, i rebé el suport de destacats representants de l’independentisme, entre els quals els del president de la Generalitat Quim Torra i el president de la Generalitat a l’exili Carles Puigdemont, el del vicepresident en presó preventiva Oriol Junqueras i el del president del Parlament de Catalunya Roger Torrent. El punt d’arrencada de les accions de Tsunami Democràtic, però, se situa en el judici del Tribunal Suprem als líders independentistes en la causa especial 20907/2017 i, sobretot, a partir de la sentència i les condemnes dictades el 14 d’octubre de 2019.
Centrat en la desobediència civil i en la no-violència, impulsa i convoca coordinadament mobilitzacions i accions d’impacte aprofitant la immediatesa i l’anonimat de les xarxes socials, sobretot Telegram, però també Instagram i Twitter, a través d’una aplicació de telèfon mòbil d’un alt grau de sofisticació, segons és qualificada pels experts, fet que en dificulta la persecució policial. Poc després del llançament, tenia gairebé 300.000 usuaris. El mateix dia de la sentència convocà els manifestants a bloquejar l’aeroport del Prat, acció que provocà la cancel·lació de més de 100 vols. Posteriorment, ha estat un dels principals impulsors de mobilitzacions massives, entre les quals hi ha la vaga general del 18 d’octubre, els reiterats talls de diverses vies de comunicació, els actes de la jornada de reflexió de les eleccions del 10 de novembre i les mobilitzacions instant el govern espanyol al diàleg sota el lema “Sit and Talk” en ocasió del partit de futbol entre el FC Barcelona i Real Madrid (18 de desembre).
Paral·lelament, el govern i les forces policials espanyols han intentat interceptar i neutralitzar la xarxa de l’organització: el 30 d’octubre la Guàrdia Civil aconseguí que Microsoft bloquegés l’aplicació del Tsunami D fins l’11 de novembre, i el 5 de novembre el govern espanyol aprova un decret que permetia tancar webs sense autorització judicial en cas d’amenaça de desordres públics (ratificat per la mesa del Congrés dels Diputats el dia 27). Juntament amb Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i els Comitès de Defensa de la República, constitueix un dels principals actors de l’independentisme sorgits de la societat civil catalana.