Orfe a cinc anys, fou adoptada per uns parents dels quals heretà un negoci tèxtil, que ja gestionava personalment cap als vint anys, la fàbrica coneguda popularment com La Blava, a Roda de Ter. Casada amb l’empresari Joan Riera i Sala, cosí seu, amb el qual tingué cinc fills, el matrimoni es traslladà a Barcelona, i el 1913 adquirí a l’Hospitalet de Llobregat el molí d’en Basté, un conegut molí paperer del Torrent Gornal, que reconvertiren en fàbrica de filatures. La nova fàbrica esdevingué un dels negocis tèxtils més pròspers a Catalunya, cosa que feu necessària la construcció d’una segona nau. El 1926 restà vídua i es posà al capdavant de la fàbrica de l’Hospitalet.
Juntament amb l’administració del negoci, destacà per les iniciatives per a millorar les condicions de vida i el nivell cultural dels treballadors de les seves fàbriques (construcció d’infermeria, economat, escola bressol, dutxes, escola amb biblioteca, alfabetització, etc.). Des del 1931 visqué al Casal de Sant Jordi, innovador edifici entre els carrers de Casp i de Pau Claris de Barcelona, projectat per encàrrec seu i del seu marit per l’arquitecte Francesc Folguera, que destinà, a banda de residència per a ella i la seva descendència, a oficines del negoci. Organitzà l’edifici i els seus residents (entre els quals hi havia també alguns personatges il·lustres com ara Lluís Carreras i Antoni Batlle, al qual donà suport en la creació del moviment escolta) segons els seus principis de moral cristiana estricta.
Durant la Guerra Civil Espanyola s’exilià a França i les seves propietats foren col·lectivitzades. Recuperades el 1939, continuà dirigint el negoci i, al mateix temps, les tasques filantròpiques, especialment a Roda de Ter, on sobretot ajudà persones necessitades, i a l’Hospitalet, on impulsà la restauració de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida i subvencionà obres de la Creu Roja. El 1954, l’ajuntament la nomenà filla adoptiva i li dedicà un carrer. El 1957 donà el terreny del camp de futbol i hi finançà la construcció d’una escola que actualment duu el seu nom. La fàbrica de l’Hospitalet tancà el 1973, el mateix any de la seva mort, i l’edifici, adquirit per l’ajuntament el 1982, és la seu del Centre Cultural Tecla Sala. És enterrada a Roda de Ter.