Vida
Formà part d’una família de músics. El seu pare, Isaak Hassler, de qui rebé la formació musical, era organista a Nuremberg. Els seus germans Kaspar i Jakob foren també destacats organistes. El 1584 es desplaçà a Venècia per treballar al costat d’Andrea Gabrieli. Dos anys després obtingué el càrrec d’organista de cambra de la família Fugger a Augsburg. Les Cantiones sacrae del 1591 i la col·lecció de misses del 1599 estan dedicades a Octavian II Fugger. Al cap de poc temps fou nomenat també director de la música municipal d’Augsburg. Entre el 1601 i el 1604 fou director musical de la ciutat de Nuremberg, i entre el 1604 i el 1608 desenvolupà el mateix càrrec a Ulm. Més tard es traslladà a Dresden, on exercí com a organista i mestre de capella de Christian II, príncep elector de Saxònia. Hans Leo Hassler gaudí de molta fama i ben aviat fou considerat un dels músics més destacats d’Alemanya. Tot i el gran renom com a organista, la major part de la seva producció està destinada a la música coral en llatí. Moltes d’aquestes obres estan escrites en estil policoral. El seu estil rebé la influència de les obres de Roland de Lassus i dels compositors venecians. També escriví composicions profanes i peces instrumentals per a conjunts i per a orgue. L’any 1595, l’emperador atorgà als germans Hassler una distinció nobiliària. També destacà com a constructor d’instruments musicals mecànics i, durant la seva estada a Ulm, participà en diverses empreses comercials.
Obra
Canzonette, 4 v., llibre I (publ. 1590); Cantiones sacrae de festis praecipuis totius anni, 4-8 et plurium vocum (publ. 1591); Madrigali, 5-8 v. (publ. 1596); Neüe teütsche Gesang nach Art der welschen Madrigalien und Canzonetten, 4-8 v. ('Noves cançons alemanyes de la mena dels madrigals i canzonette ', publ. 1596); Missae, 4-8 v. (publ. 1599); Lustgarten neuer teutscher Gesäng, Balletti, Gaillarden und Intraden, 4-8 v. ('Jardí de noves cançons alemanyes, ballets, gallardes i entrades', publ. 1601); Sacri concentus, 4-12 v. (publ. 1601; versió ampliada, 1612); Psalmen und christliche Gesänge, auff die Melodeyen fugweiss componiert, 4 v. ('Salms i càntics compostos en la melodia a la manera de fugues', publ. 1607); Kirchengesänge: Psalmen und geistliche Lieder, auff die gemeinen Melodeyen simpliciter gesetzet, 4 v. ('Cants litúrgics: salms i càntics, arranjats més senzillament sobre les melodies comunes', publ. 1608); Venusgarten: oder neue lustige liebliche Täntz, 4-6 v. ('El jardí de Venus: o noves, divertides i agradables danses', publ. 1612); Litaney teütsch, 7 v. ('Lletania alemanya', publ. 1619)