Vida
Quan el pare, pastor i mestre d’escola, morí (1593), la família es traslladà a Dresden, on Johann rebé les primeres lliçons de música. El 1596 ingressà en la capella musical de l’elector de Saxònia en qualitat de soprano del cor. Amplià els seus coneixements musicals amb el mestre de capella de la cort, Rogier Michael, que l’apropà a un ampli repertori de música profana i sacra, en llatí, alemany i italià. Estudià durant un breu període a la Universitat de Leipzig i el 1603 fou admès a la Schulpforta, centre acadèmic especialitzat en música i humanitats. El 1608 ingressà de nou en la Universitat de Leipzig, on estudià lleis i arts. La seva carrera com a compositor s’inicià el 1609 amb el recull d’obres vocals Venus Kräntzlein... oder Newe weltliche Lieder, 5 v. neben etzlichen Intraden, Gagliarden und Canzonen ('Garlandes de Venus... o noves cançons mundanes, 5 veus, junt amb algunes Intrade, gagliarde i canzone '), amb textos d’ell mateix i publicat a Wittenberg. El 1613 es traslladà a Weissenfels i esdevingué director de música i preceptor dels infants de Gottfried von Wolffersdorff, un antic company de la Schulpforta. Fou aquest amic qui el recomanà per a la seva primera feina important: el 21 de maig de 1615 fou nomenat mestre de capella del duc Johann Ernst el Jove de Weimar. A l’agost del 1616 fou cridat a Leipzig per a l’audició de prova amb vista a ocupar la plaça de kantor a la Thomaskirche, que era vacant des de la mort de S. Calvisius. Schein fou l’escollit i s’incorporà al seu nou lloc al final de setembre o al principi d’octubre d’aquell mateix any. La tasca de kantor comportava, a més dels serveis religiosos a la Thomaskirche, serveis a la Nicolaikirche i impartir alguns cursos de llatí i música a la Thomasschule, on Schein tingué entre els seus deixebles el poeta Paul Fleming i el compositor Heinrich Albert. Feu amistat amb S. Scheidt i H. Schütz, dos dels compositors més importants de l’època. L’estrena de la seva obra Opella nova, geistlicher Concerten... auff italiänische Invention componirt, 3-5 v. b.c. ('Opella nova, concerts religiosos... compostos a partir d’invencions italianes'), composta per al jubileu de la Reforma (1617), fou ajornada per la seva delicada salut. Els problemes familiars i les xacres que patia -tuberculosi, gota, escorbut i pedres als ronyons- minaren la seva vitalitat i el portaren a una mort prematura, a quaranta-quatre anys. Al capdavant de la Thomaskirche li succeí Tobias Michael, fill de Rogier Michael, el seu mestre de Dresden. Schütz reté homenatge al seu difunt amic Schein component-li un motet fúnebre.
Schein fou, juntament amb Schütz, un dels primers introductors de la música italiana a l’Alemanya reformista. Maldà per adaptar les innovacions de la seconda prattica del Barroc italià i combinar-les amb el ric repertori melòdic de la tradició protestant. El gènere vocal, sobretot el sacre, és el que pren més rellevància en la seva obra compositiva. Aquestes peces es troben compilades en cinc volums: Cymbalum Sionium sive Cantiones sacrae (1615), Opella nova... (vol. 1: 1618; vol. 2: 1626), Fontana d’Israel, Israelis Brünlein, auserlesener Krafft-Sprüchlin altes und newen Testaments... auf einer... Italian madrigalische Manier ('Fontana d’Israel, tria de versicles virtuosos de l’Antic i del Nou Testament... a la manera dels madrigals italians', 1623) i Cantional (1627). En el Cymbalum Sionium... s’entreveu encara un anar i venir entre les antigues tradicions i el Barroc. En la seva obra Fontana d’Israel... (1623), Schein combina amb talent l’herència italiana del madrigal amb la del motet del segle XVI, establint, així, una nova manera molt expressiva de mostrar en música els textos bíblics. Pel que fa al domini del gènere del concert espiritual, el recull Opella nova... n’és un exponent força representatiu. S’hi poden apreciar l’articulació i adequació del tractament del text amb la música i l’acurada expressió dramàtica. En aquesta Opella nova... introdueix, a més, l’estil de concert coral amb baix continu, innovant, així, respecte a les antigues formes corals. L’obra presenta la influència dels Cento concerti eclesiastici (1602) de l’italià Lodovico da Viadana, el qual proposà les bases del continu com a fonament de l’arquitectura polifònica. La primera part de l'Opella nova... (1618) és constituïda per una polifonia a tres parts -dues sopranos i baix instrumental- acompanyada pel baix continu. Les veus sopranos es reparteixen la melodia del coral luterà, i les parts de baix -una de melòdica, feta pel trombó o baixó o baix de viola, i l’altra d’harmònica, feta per un orgue o una tiorba- sostenen l’edifici polifònic que contrasta amb l’autonomia de les parts vocals. En la segona part de l'Opella nova... (1626) poques peces estan basades en corals protestants. La majoria són textos bíblics musicats, amb una sola veu amb acompanyament instrumental i amb contrastos entre solo i tutti. En Cantional la majoria de les peces són corals harmonitzats a quatre veus. En elles l’autor enriquí, així, el repertori himnòdic protestant tant pel que fa a la música com pel que fa als textos. Així doncs, polifonia -prima prattica -, policoralitat i els figuralismes de la seconda prattica es donen la mà en l’obra compositiva de Schein i aporten una obertura vers les noves constants estètiques del Barroc musical. Tot i que el gènere vocal sacre constitueix el nucli central de la seva producció vocal, l’obra Venus Kräntzlein... (1609) és la que inicia l’experimentació en el gènere vocal profà. La Musica boscareccia... (1621-28) -recull de cançons profanes- i els seus madrigals alemanys amb baix continu Diletti pastorali (1624) il·lustren el seu ofici compositiu en el camp vocal secular. La música instrumental ocupa una petita proporció de l’haver compositiu de Schein. La seva col·lecció Banchetto musicale (1617), formada per vint suites amb variacions, marcà un punt d’inflexió en la història de la suite ; s’hi recullen pavanes, gallardes, courantes i allemandes.
Obra
Música vocal religiosa
Cymbalun Sionium sive Cantiones sacrae, 5-12 v. (publ. 1615); Opella nova, geistlicher Concerten... auff italiänische Invention componirt, 3-5 v., b.c. ('Opella nova, concerts religiosos... compostos a partir d’invencions italianes', publ. 1618, 2/1626); Fontana d’Israel, Israelis Brünlein, auserlesener Krafft-Sprüchlin altes und newen Testaments... auf einer... Italian madrigalische Manier, 5, 6 v., b.c. ('Fontana d’Israel, tria de versicles virtuosos de l’Antic i del Nou Testament... a la manera dels madrigals italians', publ. 1623, 2/1651); Opella nova, ander Theil, geistlicher Concerten, 3-6 v./instruments, b.c. ('Opella nova, una altra part, concerts espirituals', publ. 1626); Cantional oder Gesangbuch Augspurgischer Confession, 4-6 v. ('Cantoral de la confessió augsbúrgica', publ. 1627, 2/1645)
Música vocal profana
Venus Kräntzlein... oder Newe weltliche Lieder, 5 v., neben etzlichen Intraden, Gagliarden und Canzonen ('Garlandes de Venus... o noves cançons mundanes, 5 v., junt amb algunes Intrade, gagliarde i canzone ', publ. 1609); Musica boscareccia, oder Wald-Liederlein auff italian-villanellische Invention... mit lebendiger Stimm... auch auff musicalischen Instrumenten zu spielen, 3 v. ('Musica boscareccia, o cançonetes de bosc inventades a partir de villanelle italianes... per a ser interpretades amb veus alegres i també amb tota mena d’instruments', publ. 1621, 6/1643); Ander Theil ('Una altra part', publ. 1626, 6/1641); Dritter Theil ('Tercera part', publ. 1628); Studenten-Schmauss a 5: einer löblichen Compagni de la Vinobiera ('Banquet d’estudiants a 5: a uns estimats Compagni de la Vinobiera', publ. 1626)
Música instrumental
Venus Kräntzlein... oder Newe weltliche Lieder, 5 v., neben etzlichen Intraden, Gagliarden und Canzonen ('Garlandes de Venus... o noves cançons mundanes, 5 v., junt amb alegres Intrade, gagliarde i canzone ', publ. 1609); Cymbalun Sionium sive Cantiones sacrae, 5-12 v. (publ. 1615); Banchetto musicale newer... Padouanen, Gagliarden, Courenten und Allemanden a 5, auff allerley Instrumenten ('Banchetto musicale de noves... pavanes, gallardes, courantes i allemandes a 5, per a tots els instruments', publ. 1617)
Bibliografia
- Bianconi, L.: El siglo XVII, dins Historia de la Música, vol. 5, Turner Música, Madrid 1986
- Bukofzer, M.: La música en la época barroca. De Monteverdi a Bach, Alianza Editorial, Madrid 1986
- Palisca, C.: La Música del Barroco, Víctor Leru, Buenos Aires 1978